- La il·luminació de maçons alts és un pal alt amb il·luminació enganxada a la part superior que apunta cap a terra, normalment, però no sempre s’utilitza per encendre una carretera o un camp recreatiu. S'utilitza en llocs que requereixen il·luminació sobre una àrea gran. El pol que la il·luminació està muntat és generalment d'almenys 30 m d'alçada (sota aquesta alçada es coneix com a sistema d'il·luminació convencional), [1] mentre que la il·luminació consisteix en un anell lluminari que envolta el pol amb un o diversos accessoris d'il·luminació independents muntats al seu voltant. La majoria de les unitats tenen quatre, sis o vuit llums al ring, amb tres, cinc, deu, dotze i setze llums utilitzades en casos més rars. Tot i que la majoria de llums altes són de sodi d’alta pressió, també s’han utilitzat altres tipus de làmpades com ara vapor de mercuri, halogenur de metall i LED. Algunes unitats tenen la il·luminació envoltada d’un blindatge circular per evitar o reduir la contaminació de la llum o la llum de la llum que afecta els barris adjacents a la carretera. [2]
- El manteniment d’aquests sistemes es realitza reduint l’anell de lluminària del cap del pal a la base amb un cabrestant i un motor a terra o a una alçada accessible per un recollidor de cirerer i situat en zones per permetre un accés més fàcil sense interrompre el trànsit. Els avenços en la il·luminació de pal alt van tenir lloc àmpliament a la meitat -1960 s tant a Europa com a Amèrica del Nord. El 1966, el Texas Transport Institute (TTI) va instal·lar una torre alta de mas alta de 120 m (37 m) d’alçada en un intercanvi d’autopistes de Fort Worth, Texas, amb resultats excepcionals. Aquell mateix any, TTI i el departament de la carretera de Texas van instal·lar torres d’il·luminació de pales d’alçada de vint-i-30 m) a dos intercanvis adjacents del bucle 410 al costat nord-est de San Antonio com a part d’un estudi per avaluar els avantatges i les tècniques de diversos tipus d’il·luminació de carreteres. Cada torre-mast tenia deu 1, 000 watt inundats. Els participants a l'estudi de la il·luminació de San Antonio van recórrer el passadís de l'estudi diverses vegades durant dues nits per observar i denunciar impressions de la il·luminació, després de la qual cosa se'ls va demanar que completessin un qüestionari sobre la seva experiència i valora els diferents tipus d'il·luminació. Les enquestes van revelar que la il·luminació de pal alt era, amb molt, el mètode d’il·luminació preferit.
- Cap al 1967, Europa era coneguda per tenir una tecnologia d’il·luminació d’alta dalt a la pràctica. El 1968 va veure les primeres instal·lacions permanents dels Estats Units d'il·luminació de pal alt a Auburn, Washington al sud de Seattle. Les primeres torres nord-americanes eren de 30 m d’alçada amb un sistema d’il·luminació fixat al lloc que no es podia baixar. Un projecte posterior el 1968 va comptar amb una torre de llum fixa de 150 peus a la línia estatal de Texas-Arkansas amb dues altres torres de llum fixa de 100 peus (30 m) a banda i banda de la frontera estatal. Cap al 1969/70, es van desenvolupar sistemes de cabells per als sistemes d’il·luminació i es van instal·lar diverses torres de 175 m (53 m) a Dallas i Houston, seguides poc després per les torres de 61 m). Al Canadà, les torres d’il·luminació fixa de 100 peus són estàndard a les autopistes de les zones de Toronto i Mont-real. Es creu que Houston és la ciutat líder del mundial d'il·luminació al llarg de les seves autopistes. Malgrat això, Bèlgica es considera que té les autopistes més il·luminades del món. 1970S.
